Larga vida al corto: soluciones para jóvenes realizadores


Lorena Morales
El advenimiento de la época digital ha revolucionado el mundo del vídeo. La reducción de los costes de la videocámara unido al aumento exponencial de su calidad de imagen y al precio asequible de los sistemas informáticos de postproducción han democratizado completamente el sector de la producción audiovisual. Muchos jóvenes creadores dan sus primeros pasos con películas que oscilan entre uno y treinta minutos, los conocidos cortometrajes. Probablemente el cortometraje más famoso de la historia sea "Un perro andaluz", escrito y dirigido por dos jóvenes que por entonces aún no habían alcanzado la fama: Luis Buñuel y Salvador Dalí. Ahora que los límites de la creatividad han desaparecido, las claves para empezar un buen proyecto son acertar con buenas ideas y conseguir algo de dinero para llevarlo a cabo. El formato más conveniente para primeros directores es el vídeo (DV). El hecho de trabajar con formatos domésticos en vez de hacerlo con cine no significa que nuestra producción no pueda adoptar una estructura eminentemente profesional. Dependiendo de las características del proyecto y del presupuesto disponible, será posible seguir en mayor o en menor grado un planteamiento profesional.

¿Cómo conseguir la financiación?
Por modesto que sea el proyecto, siempre cuesta dinero. Y si obtener dinero para una producción audiovisual es ya de por sí difícil, la situación se complica cuando el producto a desarrollar es un cortometraje. La idea de que éstos son producidos por autores noveles y la dificultad de su distribución comercial, a menudo generan prejuicios negativos para los inversores. Sin embargo, existen diversas subvenciones y vías para financiar tu proyecto. Preparar una exposición atractiva del cortometraje, transmitir seguridad y pasión por el proyecto, son factores que pueden ayudar a una negociación exitosa.

Muchachito Bombo Infierno divierte “muchachitos” y “no tan muchachitos”


Lorena Morales
Tarragona


La música festiva de Jairo Perea o Muchachito Bombo Infierno animó sin pausa durante más de 3 horas a más de 5000 personas en el Palau Firal de Tarragona. Un espectáculo sin desperdicio que recogía un repertorio musical de Swing, rumba, reggae, bossa, mambo y tumbao (sumando el toque canalla de Muchachito) con su banda compuesta por ocho músicos más. Un festejo de trombones, saxofones, piano, contrabajo, batería y la guitarra española del cantante. Tan sólo iniciar el concierto destacaron dos elementos originales: una tela en blanco tras el grupo y un joven vestido con un mono de pintor que está a punto de empezar su obra. El barullo de la gente se convierte en atención por parte del público, radian los focos azules y amarillos, empieza a sonar la banda y Muchachito da paso a la primera canción “La Noche”. El joven del mono esboza las primeras pinceladas de pintura plástica mientras salta con cada acorde de guitarra. Parece que por fin empieza la función que seduce a un público variado de diferentes edades.


Tras una hora ajetreada, la banda se empieza a despedir pero el público silva sin parar, sin duda, no podía acabar hasta que el dibujo estuviera finalizado. En la tela se distingue la figura de Muchachito con su peculiar sombrero negro en un barrio nocturno y “bohemio”. La segunda parte empezó únicamente con Jairo Perea en el escenario (tal vez recordando sus inicios en la música cuando mostraba su obra al mundo tocando por las calles sus propias invenciones). Su lado más infantil también salió a la luz con canciones como “Quiero ser como tú” del Libro de la Selva. También desveló su arte con la guitarra y la armónica a la vez. Con la canción de “Mala vida”, que rinde homenaje al icono de la antiglobalización Manu Chao, se suma la banda al concierto que durará dos horas más. La canción crea clamor entre el público que continúa eufórico con “Será mejor”. Durante la noche también sonaron sus temas más esperados “Yo quiero amarte, como la nata al chocolate” y “Ojalá no te hubiera conocido nunca”. El público disfrutó con un tema de temporada “Carnaval te quiero” y con otro íntegramente instrumental de la Pantera Rosa. La última excentridad de la noche fue cuando el pintor acabó el dibujo sobre la tela: dejó la brocha y agarró el micrófono para cantar sin complejos una canción con pinceladas de flamenco.

más...

¿Qué esconde Berlín?

Lorena Morales
Berlín
Berlín es la ciudad más cambiante de Europa: su apariencia física ha sido repetidas veces destrozada y recompuesta. La rica escena cultural que proyecta esta ciudad está en constante evolución y se ha convertido en un punto de referencia de las vanguardias europeas. Y si hablamos de Berlín, resulta difícil no citar su vida nocturna con locales de todo tipo donde el buen criterio musical es la prioridad
número uno. Pero, ¿qué esconde la noche de Berlín? En esta ciudad europea, no es que las fiestas duren veinticuatro, cuarenta y ocho o setenta y dos horas, las fiestas duran siempre porque no hay un lugar en Berlín donde no esté pinchando un DJ.

La capital de la música electrónica

Berlín ha confirmado que el turismo del techno existe y no sólo durante el verano en Ibiza. Los clubs de Panorama y Watergate acogen a muchos españoles durante todas las épocas del año. Desde hace unos años, la música minimal ha sido la tendencia en alza de la música electrónica, mezclándola con los demás estilos (techno, house, pop, electrorock…) El concepto de fiesta nocturna que ofrece esta ciudad también es diferente: en primer lugar porque rompe la idea de “nocturnidad”. Los clubs de referencia como Panorama abre sus puertas los viernes sobre medianoche para cerrarlas a las ocho de la tarde del día siguiente. Entre ocho y doce se limpia el club que vuelve a abrir sus puertas de nuevo durante veinte horas más. Otro club de referencia es el Watergate y, aunque ofrece un entorno íntimo y cool con un sonido fuerte y nítido, su gran cebo es la oportunidad de contemplar el amanecer des de la plataforma flotante del club, ubicada en las orillas del río Spree. Un fin de semana a lo berlinés puede empezar el viernes noche en Tresor, amanecer en Panorama, mediodía en club derVisionäre, y por noche, tras una parada en Week12club, acabar contemplando el amanecer desde la plataforma flotante de Watergate. El segundo concepto que define el movimiento berlinés está claro: la fiesta es desplazamiento.

Leer más...

Un instant congelat al metro


Narrativa. LoRena MoRales.

Em proposo escriure una anècdota fruit d’una situació quotidiana a Barcelona. El dia a dia, allò rutinari, digueu-me què té d’interessant? Surto al carrer, plou, em mullo amb contundència i corrents entro al metro. Fred, calor, tot va ràpid, res pren rellevància enmig d’ànimes anònimes i mirades perdudes. Però quelcom trenca aquesta agonia, aquest avorriment.

Se sent un cop, s’escolta un crit i veig algú al terra. Una senyora d’uns 80 anys tremola de l’espant i quan intenta aixecar-se, encara no sap si s’ha trencat quelcom. El seu peu tan feble, tan fràgil com la seva veu havia relliscat aquell dia de pluja sense avisar. De sobte, dos joves li ajuden a aixecar-se mentre dos més ho miren i un darrer li recull el paraigües trencat al final de les escales.

La padrina es comença a aixecar ajudada per les paraules del jove que la tracta amb tant de cura com si és tractés de la seva àvia. Amb prou esforços la dona es planta i finalment, avança el primer pas després de les escales.

Per un instant, s’havia congelat aquest ritme frenètic al metro. Aquella gent havia deixat de ser anònima per esdevenir companys i ajudar a algú que, malgrat les seves limitacions, volia visitar a algú estimat que amaga un problema més gran que el de caure per les escales.

“Cada vegada es valora més que les històries s’expliquin des de la realitat personal perquè estem molt manipulats”


Barcelona, 15 de desembre 2007


Pere Gibert és el responsable de Continguts Culturals i Nous Formats de la XTVL (Xarxa de Televisions Locals) que ha estat convidat a la 13ena edició del Miniput. Aquesta iniciativa pretén reflexionar sobre els formats televisius que marquen tendència i quins canvis estan revolucionant el camp de la televisió tradicional. El CCCB de Barcelona és l’únic escenari del nostre país on es presenten programes i es faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat arreu.


1. Ha estat convidat per moderar la sessió «des de la subjectivitat », quines reflexions podem fer d’una graella televisiva on la presència de la subjectivitat és cada vegada més present ?
En aquesta sessió intentem honorar més que mai els programes que incitin a la reflexió perquè sovint a la televisió quan s’expressa una opinió es fa massa ràpid, no es contextualitza i la persona que opina potser no és la més indicada. Avui al Miniput reivindiquem emissions que donin la oportunitat de conèixer personatges entranyables que reflexionen sobre la vida o sobre ells mateixos. “Souvenirs” és un docudrama que es centra en la vida de Sleiman, un vell Yemenita de 82 anys que va viure la segona guerra mundial i va servir a la brigada jueva. Es tracta d’una reflexió sobre memòria històrica, sobre ell mateix i aquells temps… és una obra elaborada amb gran respecte i delicadesa per part dels autors.

PREMIS PROTAGONISTES 2007: POLÒNIA REP UN GUARDÓ MÉS PER AL MILLOR PROGRAMA TELEVISIU


Lorena Morales
Barcelona, 26 de novembre

“Botillo del Bierzo acompanyat de Chorizo del Bierzo escaldado, repollo de asa de cántaro y cachelos…” més de 1700 persones van degustar l’anomenat “botillo” el plat típic de Castella Lleó, la comunitat natal de l’amfitrió d’aquests premis: Luis del Olmo. Polítics, empresaris, esportistes, periodistes y actors es van reunir amb motiu de l’onzena edició dels “Premis Protagonistes” que organitza Punto Radio al Palau de Congressos de Barcelona.


ENTREVISTA A TONI SOLER, QUECO NOVELL, MARIA TERESA CAMPOS i LUÍS DEL OLMO, periodista y director de "Protagonistas"

Continua llegint...

9è Finos Reggae: Black Uhuru i The Abyssinians ofereixen un concert exclusiu a Catalunya

Bellpuig, 17 de novembre 2007

El Finos Reggae Festival culmina la seva 9ena edició a Bellpuig amb un gran èxit amb la participació de 3700 persones que van gaudir de la música reggae durant 10 hores. Tot i ser la nit més freda de la tardor amb temperatures de fins a 8º sota zero, dins del pavelló l’ambient era acollidor i càlid. El Finos Reggae és el festival de referència de la música reggae a Catalunya i suposa una cita anual pels amants d’aquest gènere que poden veure en exclusiva artistes jamaicans tan mítics com veterans.

El grup més esperat va ser Black Uhuru (amb Luckie Simpson & Michael Rose), qui va guanyar el primer Grammy de la historia del regae al 1983 pel seu àlbum “Anthem”. Hits com "Shine Eye Gal", "Guess Who's Coming to Dinner" van donar la volta al món durant els anys 80’s i 90’s. Altre cap de cartell, The Abyssinians van delectar al públic amb els ritmes roots que anhelen les sonoritats més pures del reggae jamaicà dels anys 60, ritmes melòdics idonis per deixar-se portar.

Continua llegint...

Los Delinqüentes: “No tenim complexes ni vergonyes, sabem riure’ns i això es transmet a l’escenari”

Lleida, 16 de novembre

Aquesta banda andalusa de rock amb influències flamenques i de blues ha delectat per tercera vegada al públic lleidatà amb un espectacle surrealista on l’improvització i bona música hi eren a parts iguals. Amb molt d’art, les seves lletres ens parlen dels plaers de la vida o dels personatges de barri. A partir del gener, es plantegen gravar el sisè disc després de l’èxit de “Recuerdos garrapateros de la flama y el carril”.

L.M- Los Delinqüentes a l’escenari sou pura dinamita, no hi manca dinamisme i ni improvisació …
DLQ- Cada actuació és diferent, a l’escenari ens agrada disfressar-nos dels personatges que inventem a les nostres cançons, explicar acudits, avui fins i tot ens hem llançat damunt del públic (riuen). Improvisem molt, l’espectacle descobreix la seva faceta surrealista a mesura que avança la nit.

Continua llegint...

Mika debuta en Barcelona fascinando a 6000 personas



Barcelona, 18 de Octubre

¿Ha sentido alguna vez participar en un dibujo animado? El esperado concierto de Mika en el Palau Sant Jordi de Barcelona ha envuelto en fantasía y magia a un público muy heterogéneo. Cañones de confeti, globos, figuras originales de los dibujos infantiles… “Life in a cartoon motion” es el álbum debut de un artista que ha alcanzado los primeros puestos en las listas de ventas con su pop pegadizo y temas como 'Grace Kelly'.

Continua leyendo...

Jaume Balagueró: "Volem que l’espectador visqui una història de terror en directe"


Rec, el llargmetratge del director lleidatà Jaume Balagueró i Paco Plaza ha rebut nombrosos premis al Festival Internacional de Cinema de Sitges: millor director, millor actriu per Manuela Velasco, premi del públic i premi de la crítica José Luis Guarner. Aquesta ficció de terror documental transcorre a un edifici de Barcelona on acudeixen els bombers, la policia i un equip televisiu rere la trucada d’alarma que suposa el començament d’una sèrie de terrorífics successos.


1. La pel·lícula és una proposta original i innovadora molt propera a l’espectador, com sorgeix la idea de Rec?
Va ser una tarda que vam anar a prendre uns refrescs amb Paco Plaza quan parlàvem del cinema de terror. Va sorgir la idea de realitzar una pel·lícula més o menys econòmica, de forma independent i creïble. Vam reflexionar sobre la televisió i com l’espectador pot endinsar-se en aquest mitjà. Així, volíem explicar una història de terror en directe perquè l’espectador pogués viure la història com si fos un personatge més. Aquesta idea li va encantar Julio Fernández, el productor.

Continua llegint...

Serrat i Sabina intercanvien amb humor i talent les mítiques cançons

“Dos pájaros de un tiro” és la gira conjunta de Joan Manuel Serrat i Joaquim Sabina durant els darrers sis mesos del 2007 que recorrerà la majoria de ciutats de l’Estat Espanyol i altres ciutats d’Amèrica Llatina com Buenos Aires, Santiago de Xile o Bogotà. El dia 23 de setembre a la ciutat de Lleida, els reconeguts cantautors van acollir unes 8.000 persones al magistral concert ubicat al Turó del Gardeny .

Deu músics en total arrencaven amb la positiva i roquera “Hoy puede ser un gran día” fusionada amb “Ocupen su butaca”. Ja des del primer moment, Sabina es va ficar el públic a la butxaca amb unes paraules en català, ell mateix bromejava explicant que parla perfectament aquesta llengua a la intimitat. Un dels al•licients del concert va ser l’intercanvi de temes que ambdós cantants van realitzar: Serrat va cantar un dels grans temes de Sabina “Y sin embargo” i el cantautor d’Úbeda es va atrevir amb “Tu nombre me sabe a hierba”. L’ambient de somriure permanent, una relació d’humor intel•ligent d’ambdós cantautors i la comunicació amb el públic van marcar aquest concert únic a les terres de Lleida.

Continua llegint...

FESTA MAJOR DE LES BORGES BLANQUES

Al darrer programa de la MaRiLó veureu una entrevista a un mític grup d'Ska: SKALARIAK i també coneixereu els costums de la Garrigo Taverna, un bar típic i autòcton de les Borges Blanques. La sorpresa final és un resum dels programes de la MaRiLó amb personatges que han passat pel programa i tomes falses...

Fins sempre, amics i amigues, amants dels festivals.
MaRiLó

L'AQUELARRE de Cervera

És la festa de les bruixes de tradició llegendària i molt viva que aquest any està d'aniversari: 30 anys de l'Aquelarre! El reportatge barreja la màgia d'un espectacle de pirotècnia a gran escala amb els protagonistes musicals de la nit: La Salseta del Poble Sec, Strombers, La Família Torelli i Noisedrome...

Aprofito per enviar una salutació a MaRiLó i al mascle cabró!

KZMUSIC FESTIVAL

El 17 i 18 d'agost a Móra d'Ebre es va organitzar un dels pocs festivals d'estil indie-pop a Catalunya. El 2on KZMUSIC FESTIVAL segueix amb la filosofia de promocionar a grups emergents, compartint escenari amb grups consolidats.

Als dos reportatges podreu veure entrevistes formals i informals amb MENDETZ, DJ AMABLE, JESÚS ORDOVÁS, NANOOK O ESTEREOTYPO.
En conclusió, un festival jove amb un gran potencial perquè tots els grans festivals comencen amb iniciatives modestes.

MaRiLó

PALMFEST

Els dies 9, 10, 11 i 12 d'agost es va celebrar la segona edició del PALMFEST, festival que integra música, esport i activitats lúdiques a una de les platges de l'Hospitalet de l'Infant.

Als reportatges podreu conèixer bàsicament als artistes a través de les entrevistes que ha preparat MaRiLó per a vosaltres: CHIMO BAYO, HIDROGENESSE, ANDY ROURKE, BABAMAS, LAS PUTAS...

H2ZONE A ALCARRÀS

L'agost comença amb ritmes música electrònica i alternativa al H2ZONE. Un camp d'Alcarràs va ser l'escenari natural d'aquest festival que va reunir gent d'arreu de Catalunya i DJ's tant internacionals com Francesco Farfa o Linda Pearl com talents nacionals (DJ LOOPIN, MARC MARZENIT O DJ KULLE entre d'altres).

Us presento dos reportatges on bàsicament trobem entrevistes a artistes consolidats dins del panorama de la música electrònica.

FIB + "XIRINGUITOS" DE TARRAGONA

Aquesta setmana MaRiLó ha anat a descobrir la festa de la costa. He assistit al Festival de Benicàssim (o més anomenat FIB), vivint l'ambient i la festa de dintre i fora del recinte "oficial" del festival. També he investigat la cultura dels coneguts "xiringuitos" de les platges de Tarragona.

Xiquet, xirimoia,xirivia, xiroi... tot i que "xiringuito" no surt al diccionari, els tarragonins, tarragonines i la majoria de la gent anomena així a l'establiment a peu de platja on podem prendre uns calamarets o un arrosset amb tota la tranquil·litat del món...

PAUPATERRES a Tàrrega

A Tàrrega s'ha celebrat el 10è Festival Internacional de Ritmes Ètnics, festival especialitzat en músiques del món i tradicionals. Alguns dels artistes que podeu veure al video són Ayvalá (Catalunya), l'Orquestra Àrab de Barcelona (Marroc) i Miquel Gil (País Valencià).

Però com sempre, MaRiLó ha viscut altres cares del festival: la gastronomia multicultural o l'entrevista amb un faquir atípic.

Respecte al blog...

Us convido a veure sobretot el video 2 (MONDO de Reus) i el 3 (SENGLAR ROCK a Lleida). Al tercer comparteixo alguns moments amb artistes com The Pinker Tones o Paradise Lost.

Per la meva part, continuaré publicant videos per a vosaltres!!

MaRiLó...